Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?»
Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.»
Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?»
L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.»
El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat.»
El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló.»
L’home donà a la seva esposa el nom d’Heva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.

Gn 3,9-15.20

Salm Responsorial

Sl 97,1.2-3ab.3c-4 (R.: 1a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans:
Tot el que diuen les Escriptures és per a instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el consol que elles ens donen ens ajudin a mantenir la nostra esperança.
Que Déu, que us encoratja i us conforta, us concedeixi també d’estar d’acord en Jesucrist, perquè ben avinguts de cor i de llavis, glorifiqueu Déu, el Pare de Jesucrist, el nostre Senyor.
Per això accepteu-vos els uns als altres com el Crist us ha acceptat, donant així glòria a Déu.
Vull dir que Crist es posà al servei del poble jueu per mantenir la veracitat de Déu, ja que calia complir les promeses fetes als patriarques, però si els altres pobles glorifiquen Déu, és per pura bondat.
Ho diu l’Escriptura: «Us lloaré entre les nacions, cantaré al vostre nom».

Rm 15,4-9

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria.
L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així.
Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.»
Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?»
L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu.
També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.»
Maria va respondre: «Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.» I l’àngel es va retirar.

Lc 1,26-38

"Soc l’esclava del Senyor"

En aquest segon diumenge d’Advent celebrem la festa de la Immaculada Concepció de Maria. Maria ha estat l’única persona que no ha caigut mai sota el domini del pecat. Maria des del primer instant de la seva vida en va estar exempta. La primera lectura ens recorda la realitat del pecat, que s’inicia ja en el primer home: ¿És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar? L’home trenca el manament del Senyor. Tanmateix no vol acceptar la seva culpa: La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre i n’he menjat. I la dona tampoc no accepta la culpa: És que la serp m’ha enganyat. Però el pecat no té l’última paraula. Ja des del primer moment Déu diu: Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló. La victòria definitiva és del llinatge de la dona, és a dir, de Jesucrist. Però abans hi ha aquesta lluita entre el bé i el mal, entre el manament de Déu i el pecat. Maria des del primer instant de la seva vida va vèncer el pecat. Per això a l’evangeli l’àngel la saluda dient-li: Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu. Sempre Maria ha estat plena de Déu. I per això a la proposta de l’àngel de ser mare d’un fill que té per nom Jesús que és Fillde-l’Altíssim, i a més Fill de Déu, Maria només té una resposta: Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. Maria ha estat oberta des de sempre a fer la voluntat de Déu ni que, de vegades no ho acabi d’entendre tot: ¿Com pot ser això, si jo no tinc marit? I quan l’àngel li diu: L’Esperit Sant vindrà sobre tu i et cobrirà amb la seva ombra, llavors ja no dubta gens. Per això com diu sant Pau: Tot el que diuen les Escriptures és per a instruirnos perquè la força i el consol que elles ens donen ens ajudin a mantenir la nostra esperança. Maria Immaculada ens omple d’esperança: També nosaltres podem vèncer el pecat fent sempre la voluntat del Senyor, com Maria.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi